Història de Castell de l'Areny

	Castell de l'Areny

Apunts històrics

Cases

Cens

Societat

Evolució del nom

Apunts històrics

Conèixer la història d’un poble no és gens fàcil i menys de Castell de l'Areny. Aquest poble fou abandonat durant uns anys, i durant aquests anys, tots els documents van anar desapareixent de mica en mica o bé van ésser saquejats. De resultes d’això, no en sabem res de la seva història. El llibre Cap de Ferro és una traducció d'un manuscrit trobat allà del qual no se'n ha sabut mai res més. De tota manera, intentarem de donar una explicació lògica a tot. Prop d'una casa que es diu Soldevila, en un marge, hi ha unes lloses molt ben posades. Allò es creu que era un cementiri i segons deien de romans. Si això fos cert, ja podríem explicar una part de la Història de Castell de l'Areny. Possiblement si el que hi ha enterrat allà fossin romans, podrien ser les tombes fetes per enterrar les víctimes d'alguna batalla, és a dir, que hi hauria hagut durant un temps —encara que fos curt— pobladors romans.

Ara saltem uns quants segles i traslladem-nos a l'Edat Mitjana, quan els àrabs envaeixen la Península. A mida que els àrabs avançaven cap al nord, la gent reculava i se n'anava. Aquesta expansió fou parada, però, pels francs a la batalla de Poitiers. Des d'aquella batalla els francs van començar a conquerir terres al sud del seu país fins fer frontera musulmana al Llobregat, i per prevenir una nova invasió àrab es va crear la Marca Hispànica, que era un territori de defensa dividit en comtats amb un senyor noble, la missió del qual era frenar nous atacs àrabs. Aquesta Conquesta Carolíngia —duta a terme sota el poder de Carlemany— va repoblar el Berguedà (s. IX). i és així com aquí, on és avui en dia Castell de l'Areny, s'hi va establir un noble que es deia ATHALASIND, fundant un castell i una població.

El dia 8 de maig de 1383 prengué possessió de les terres que heretà del seu adjunt germà en Pere Galceran de Pinós, senyor de les honors de Pínós; Mataplana i Portella, el noble Bernat i Galceran de Pinós. Davant l'església de Sant Esteve de Bagà feu jurament de guardar tots i sengles privilegis, franqueses i immunitats i bons usos, d'un seguit de llocs i castells, un dels quals era Castell de l'Areny.

En el 1437 Bernat Camprubí era procurador de la Portella, de Ramon Galceran de Pinós. Aquest senyor, Bernat Camprubí, assistí a la sentència que sobre emprius de Castell de l'Areny i de la Clusa donà el baró de Pinós en Bernat Galceran.

Trobem unes rendes de la baronia de Castell de l'Areny pagades al Bisbat de la Seu d'Urgell, ja que pertanyia allà:

CL VII - 53	Castell	Any 1482
Arrendatari	Pagar
Cases, balle de Castell	13	LL

Està documentat també que en 1567 Francesc Dez-Callar, cavaller, i son fill i hereu Jaume Alamany Dez-Callar i de Palmerola, casat amb Elena Dez-Callar i de Palmerola, hereu d’Antic de Palmerola, domiciliat al Castell de Palmerola, vegueria de Berga, vengué a Francesc Camprubí per 154 LL 6 SS el cortal anomenat port de Castell de l'Areny. Veiem que hi ha tres cases que encara conserven les dates de la seva construcció. El que és ara el dormitori de la Moreneta 17 H 70, el que és ara els menjadors 17 H 90 i el que és ara el restaurant 17 H 95. Partint de la base que l’església és romànica, podem dir que a finals del segle XVIII i principis del XIX la població es va assentar al voltant de l’església més o menys tal com la coneixem ara.

El dia 27 d'agost de 1854 morí Ramon Joan Pagerols rector de la parròquia de Castell de l'Areny. Està enterrat a l'entrada del cementiri. I el dia 23 d'abril de 1903 morí Joan Abarginet, qui va regir la parròquia de Nime, qui és enterrat a Castell de l'Areny.

Cases

Intentarem ara donar un recull de les cases que hi havia al voltant dels anys 1920-25. Situar-les sobre un mapa fóra massa complicat perquè estan repartides per tot el municipi i sempre ens en descuidaríem algunes que ara ja no hi són:

Cal Bisbe: Era part del col·legi i de la Moreneta.
Cal Sastre: (El menjador). Segurament hi havia hagut algun sastre.
Cal Pagès: (Cuines). Hi devia viure un pagès.
Cal Miquel: (Casa masover). Nom de l'inquilí. (Avui dia residència Casa de pagès)
Rectoria: (Dormitori Sant Jordi). Casa del rector.
Cal Xic: Era petit.
Les Cases: Segurament eren alguns edificis agrupats i amb amo comú.
Roqueta i el mirador dels Roquets: Són noms diminutius de roca o roc.
Mola: La gent que hi vivia devia venir d'una casa amb molí.
Dexesa: Segurament eren uns deixats.
Comelles: Vol dir coma petita. Plural de coma petita
Llor: El nom deu venir de viure-hi un negre o un moro.
Vallestar: Un judici de les bones condicions que ofereix la vall per estar-s'hi.
Tena: Ve de tenda que vol dir botiga.
Arriera: Un arrier és un home que tragina coses a l'esquena d'una bèstia.
Negre: Un motiu segurament.
Músic. Hauria de ser músic. Segurament n'hi vivia un.
Peguera: Ve de picaria que ve de pega i devien fer fondre pega. Havien vingut de Peguera.
Camplà: Una zona plana.
Soldevila: Sol o son ve de «ço» que vol dir «això de... » Sol de la Vila és doncs això de Vila, possessions de la família Vila.
Era també una casa La Cercosa, que fa referència a un lloc amb alzines.
Camp Rubí: Ve de Campus Rupinus, camp de pedres.
Fontivol: Segurament on estava situada hi havien fonts o deus d'aigua.
Rota: Vol dir terra treballada o llaurada.
Colljovell: Jovell és un diminutiu de. jou. També pot fer referència al déu romà Júpiter, el que reforçaria la teoria exposada abans.
Sastrelscasons: Un sastre de les cases d’allà.
Guixots: Les guixes eren unes llegums molt consumides en aquell temps.
Gordixer: No s'ha pogut esbrinar encara.
Era Vella: A l'era es separava l'espiga de la palla.
Roget: Diminutiu de Roig o de Rotger.
Ferro: Sense esbrinar.
Peraire: Operari que treballa la llana.
Torre: (El restaurant). Nombroses construccions porten aquest nom.

També d'altres noms, de molins o de la persona que hi vivia: Cal Blanc (Motiu), Molí, Pere Onclet, Molí del Puig, Minyó, Genetó, Caseta, Molí del Forat, Costet, Casal, Costa, Massot, Molí de Soldevila, Leandre, Marc, Campió, Molí de Camp Rubí, Vinyasses, Canal, Xisco Pere, Barraca, Vaquer, Solar, Puig Nou, Puig Vell, Miralles, Joan.

Cens

Mirem ara el cens de població des de l'any 1900 en endavant.

Any	Habitants	Any	Habitants
1900	249	2000	48
1910	253	2001	48
1920	256	2002	61
1930	292	2003	66
1940	243	2004	65
1950	182	2005	60
1960	105	2006	68
1970	63
1981	49
1991	41
1996	52

Observem clarament que a l'any 1930 va ser quan més població hi va haver a Castell de l'Areny. A partir de llavors va anar disminuint cada cop més. Aquí es pot veure clarament el fenomen de l’emigració cap a la ciutat a la recerca de millors condicions de vida.

Més dades a INE o a IDESCAT

Societat

A primers de segle, cada diumenge es deien tres misses. Hi havia tres mossens.

Per no agafar el grip, hi havia gent que dintre de casa seva, tancava les finestres i cremaven ginebres amb el fum per dintre casa. Deien que matava els microbis (1918).

Durant aquests anys, una empresa portuguesa treia fusta de dalt a la Clusa i la baixava per un cable des de dalt a la Clusa fins el pont de la riera de Castell. Portaven uns barrets amb un plomall cap a l'esquena. Baixaven pel cable. Un accident va passar i una persona hi va morir. Va caure del mig del cable.

Les campanes de l'església abans eren tres: La Victòria, L’Antònia i la Magdalena. L’Antònia era la més valuosa. La seva padrina, la senyora Antònia, va oferir joies i peces d'or per a fer la campana. Segurament porten el nom de llurs padrines.

Ara només n'hi ha una. A coll de Coma hi ha una pedra quadrada amb una creu des d'on es beneïen els termes de les cases.

De mica en mica el poble s'anava despoblant. A les cases de pagès encara hi vivia gent però ara molt poca. Algunes d'aquestes cases s'estaven ensorrant. Hi havia una dona dins del poble que es deia Lluïsa i vivia amb el seu germà Jep. Per raons familiars se'n havia anat a viure allà a Castell. El seu germà va morir i ella es va quedar sola, habitant aquell poble fantasma durant set anys. Vivia a la Torre (el restaurant). Quan va morir aquesta dona es va quedar el poble set anys desert, fins que un dia, una colla de gent que buscaven bolets el van veure. Van pensar que seria un bon lloc per passar vacances i dies de festa. El van comprar l'any 1963. Eren deu socis a comprar-ho. De mica en mica es van fer reparacions i va sorgir la idea de fer-hi colònies d'estiu.

Però llavors es trobaven que anaven pares a veure la canalla i no tenien allà dalt res per oferir-los de menjar. De mica a mica es va tornar a obrir l'antic hostal.

La creu que hi ha a la muntanya que li dóna nom, va ser posada per un grup d'escoltes que allà dalt hi realitzaven activitats. La que hi ha ara no és pas la primera, ja que la més antiga es va trencar.

La carretera que nosaltres coneixem no és pas l’originària de Castell de l'Areny. La carretera vella passa pel camp de futbol, la piscina, i va a enllaçar amb l'altre un tros més avall de Castell de l'Areny. La carretera juntament amb l'enllumenat i el telèfon van ésser inaugurats el 10 de setembre de 1972 per Tomás Pelayo Ros, governador civil de la província.

Més tard va venir la piscina, el camp de futbol i el lloguer d’habitacions.

En l'actualitat, Castell de l'Areny, disposa de tots els serveis necessaris perquè la vostra estada sigui del tot confortable, dins d'un marc natural i romàntic incomparables

Gaudiu de la natura, la gastronomia, l'entorn, l'art, del museu Anisoteca, ...

Castell de l'Areny, la seva gent, les seves instal·lacions i la seva història us esperen.

Dibuix Castell de l'Areny